+34 960 884 165

Últimas noticias relevantes

Tribuna d’opinió: una educació necessitada d’un nou horitzó

Tribuna d’opinió: una educació necessitada d’un nou horitzó

La crisi de 2007 va posar en evidència la fragilitat d’una societat sense les adequades taxes de desenvolupament educatiu. Aquelles persones que no havien aconseguit certs nivells formatius van patir amb major virulència per la pandèmia financera. Aqueixa vulnerabilitat va provocar el sofriment d’un bon nombre de famílies. Va posar de manifest que la vulnerabilitat d’una part de la societat acaba per ser la vulnerabilitat de tots. Alenteix la posterior recuperació, consumeix ingents recursos públics i desequilibra la cohesió social.

Com a antídot futur per a tal desori, la Unió Europa va establir uns objectius de desenvolupament educatiu. La intenció era que actuaren creant una sort de barrera preventiva davant futures crisis econòmiques. L’Estratègia en Educació i Formació, coneguda com a Horitzó 2020, ha marcat durant anys el treball dels Estats per a aconseguir, per exemple, un menor abandó educatiu primerenc. La meta proposada com a mitjana comunitària era la seua reducció fins a un 10%, sent la meta particular per al nostre país el 15% donada la nostra mala posició de partida.

L’abandó educatiu primerenc no és l’únic indicador possible del desenvolupament educatiu i fins és discutit com a referència vàlida. Mostra la capacitat dels sistemes de formació nacionals per a estendre la permanència en el sistema educatiu més enllà dels nivells obligatoris bàsics. I, per tant, expressa la capacitat de promoure una major immunitat, personal i col·lectiva, davant situacions econòmiques adverses.

Espanya ha fet un gran esforç durant anys per realitzar la seua singular meta de reducció fins al 15%. El nostre recorregut ens va portar del 30% inicial al més recent 17,3% al tancament de 2019. Quedem, doncs, lluny encara de la meta nacional (15%) i més encara de la mitjana comunitària proposada (10%). La mala notícia ha acabat d’arribar amb el COVID 19 que ha truncat aquesta carrera, afectant particularment els sectors més vulnerables.

Al mateix temps, la previsible crisi econòmica és una nova oportunitat de posar en el centre l’educació. D’entre els debats i propostes per a una reconstrucció, necessitem la nova vacuna de l’educació com a gran projecte col·lectiu. Si volem un futur millor com a societat, apostem per donar majors oportunitats als nostres joves. Sense deixar a ningú arrere. Fem que el nostre model educatiu siga capaç d’eliminar la vulnerabilitat.

Com a societat, el nostre horitzó immediat hauria de ser la total extinció de l’abandó educatiu primerenc. Alguna cosa que convé cultivar ja des de la primera infància, sabent que el camí és llarg i l’educació no és una planta de ràpid creixement. L’esforç és de tal calibre que requereix de la implicació de tots: ciutadans, empreses, administracions, entitats socials, etc. Serà aquesta aposta per l’educació una vacuna formidable per a afrontar la incertesa que, segons els experts, serà pròpia de la nova normalitat.

D’una banda, hi ha mesures òbvies, com aconseguir una inversió pública privilegiada en educació enfront de la inversió en altres sectors que ofereixen resultats a curt termini, però no generen valor a llarg termini.

D’altra banda, ens convé endinsar-nos en fórmules per a un temps nou. A tall d’exemple, una mesura podria ser la creació de millors sistemes de coordinació entre les entitats socials que actuen en les diverses zonificacions educatives, per a millorar l’acció formativa sobre menors en situació de vulnerabilitat. Una altra possibilitat seria aconseguir una major implicació de recursos procedents de l’empresa privada, en la línia de l’estratègia col·laborativa de treball de l’Agenda 2030. Amb els adequats estímuls fiscals i lideratge social, es podria crear una cultura de RSC enfocada a reforçar l’educació en sectors vulnerables. També en aqueixa línia d’implicació seria eficaç potenciar el voluntariat educatiu, de manera que persones amb formació adequada enfortisquen el treball del sistema educatiu amb aquells menors que tenen menys oportunitats. En els últims temps han sorgit iniciatives que mostren resultats interessants i que podrien suposar una bolcada en la capacitat dels sistemes de reduir desigualtats.

Siga com siga, precisem de mirada llarga i un fort compromís social. Hi ha molt en joc. Els nostres joves es mereixen que els deixem preparats, alguna cosa que també ens beneficiarà als menys joves en termes de garanties de viabilitat per a l’Estat del Benestar. Amb més i millor educació, tindrem més societat i més futur.